Imma Jordano
En baixar de l`autobús, la tramuntana gèlida que sempre bufava allà a l`hivern em va copejar amb la força amb què les onades trencaven contra les roques a no gaire distància d`allà on jo era. L`olor a mar que les ràfegues de vent feien arribar fins a l`estació em va fer retrocedir cap a aquells dies on l`alegria més immensa i l`amargor més absoluta es barrejaven formant una imatge grotesca i incomprensible. Embolcallada en un abric arrosegallat, vaig avançar amb cames tremoloses cap al banc de l`entrada, mig destrossat pel salnitre i la deixadesa, i m`hi vaig asseure amb desídia, tot i que no havia portat cap altre equipatge que els meus dolorosos records. Vaig mirar cap a la llunyania, intentant en va entrellucar un petit tros de mar.
En
La Lluna en un Cove 20
http://www.lallunaenuncove.cat/llunambuls/cataleg.htm#dalt
No hay comentarios:
Publicar un comentario